“La inyecció d'inversió en obra civil es molt desitjada”

ALFREDO RODRÍGUEZ
VERDUGO

President del Grup Rover Alcisa

Es un dels enginyers de camins que va eixir de Ferrovial en els noranta per a fundar la seua constructora. Rover Alcisa és hui un referent en obra ferroviària i no defuig competir amb els més grans.

Javier F. Magariño Madrid

Rover Alcisa respon al perfil d'empresa mitjana de la construcció que confia a eixir reforçada de la crisi. Està entre els grans contractistes valencians d'obra civil, amb una facturació que ronda els 200 milions, bona posició en l'obra ferroviària i un creixement basat en la innovació i la inversió prudent. Gestionada i controlada per Alfredo Rodríguez Verdugo, abulense de 49 anys forjat en Ferrovial, sembla respirar sense dificultat a la vista de la seua escassa exposició a la rajola o a clients privats. No obstant això, el seu president creu que "cal pujar-se a l'ona quan s'està creant" i entrelluca, per exemple, oportunitats en el negoci immobiliari. L'última gran aposta, en plena crisi, va ser integrar la constructora ferroviària Iberovías en el grup. Després d'aqueix reforç aplaudeix un pla extraordinari d'inversió en infraestructures que es basa en el ferrocarril.

PREGUNTA. El ministre Blanc ha donat a conèixer un Pla de participació públic-privada en el qual els contractes partiran de 50 milions i el 70% dels 17.000 milions d'inversions anirà en obra ferroviària. No tenen vostès dolenta posició...

RESPUESTA. La injecció d'inversió en obra civil ha estat molt desitjada. El pla està bé elaborat, té en compte les necessitats del sector financer i espere el seu èxit. Rover Alcisa pot invertir i vol participar d'una forma important. President i el ministre de Foment van posar l'accent, durant la seua presentació, en l'entrada de tot tipus d'empreses. Això implica que el Govern aposta per una creixent competència.

P. Tindrà més calat que el Pla E o Fons Estatal d'Inversió Local?

R. Crec que sí. A banda de la capacitat de generar ocupació, la iniciativa incideix en el creixement futur a força de crear infraestructures de primer ordre. Quant al Pla I, nosaltres mateixos hem participat i ha estat important. L'any passat va ser molt dur i no hi ha dubte que, a empreses com la nostra, ens ha ajudat a retenir talent. L'important és que el control el control del dèficit no faça caure a ningú en la temptació de retallar inversió productiva.

P. P. Han sentit la ralentització de la licitació a nivell local i regional, al seu cas a València?

R. València té en marxa el Pla Confiança per a estimular les infraestructures i esperem molt d'eixa iniciativa. Però Foment sustenta al sector. Malgrat que l'Administració Central s'ha enfocat un poc més, per tradició, cap a les empreses que juguen en la "Champions League" de la construcció, Rover Alcisa té el seu buit. També treballem amb l'autonòmica i molt poc amb la local. Estem entre eixes companyies que predomina l'enginyeria i la qualificació del personal.

P. Com s'accedeix des de la seua posició als contractes que desenvoluparà Foment?

R. Treballem amb els grans, però el natural és que anem amb empreses de les nostres característiques. Quan un es guanya la quota a força de competir es fa eficient, innova més i dóna millor servei a la societat. Fa poc vaig escoltar al ministre Blanc que cal començar a amidar a les companyies per la seua capacitat d'innovació i no pels quilòmetres d'autovia que són capaces de fer. Eixe argument m'encanta. Estaria bé que en els concursos presentàrem les ofertes de forma anònima i que anara la millor proposta la qual s'imposara.

P. P. La remodelació del moll Llevant, per la qual la seva empresa licita en el port de València, ha reunit una vintena de licitacions per una obra de dos milions. Entre elles estan les de les grans constructores. Quina reflexió li mereix? És l'efecte de la crisi?

R. Això ha passat sempre i em sembla sa, fantàstic.

P. I quina em diu de les baixes i dels modificats consubstancials a la licitació d'obra pública?

R. Les baixes han estat pernicioses al crear una falsa competència. Se suposa que està prohibit vendre per sota de cost i això s'ha fet sistemàticament en la construcció. S'ha valorat més el risc que cadascun està disposat a assumir en una obra que la capacitat per a fer-la. Qui surt beneficiat? Les grans, perquè poden diluir el risc fàcilment. Foment està posant límits i això em sembla vital.

Atenció al Nord de Àfrica, Brasil i Índia

La internacionalització és assignatura obligada per al quadre directiu de Rover Alcisa. "Eixir fora d'Espanya és prioritari, però fer-ho precipitadamente seria un suïcidi", opina el seu president. Rodríguez Verdugo ha signat aliances a Líbia, Tunis, Colòmbia, va explorar en el seu moment i va descartar Dubai -"la crisi es veia venir fa un any i mig"- i tracta d'entendre com funciona el sector constructor en països de la grandària de Brasil o Índia abans de prendre qualsevol decisió

“Estem preparats per al cicle que s'aveïna perquè hem donat passos amb cautela. En els projectes que posen sobre la meva taula dono tanta importància a l'anàlisi econòmica-financer com a la intuïció?, diu aquest empresari establert des de molt jove a València      

El salt ha de produir-se per la branca d'obra ferroviària, que és el que Rover Alcisa fa des del seu origen i en el que més està invertint.

El primer accionista del grup, amb el 70% del capital en les seves mans, assegura que li arriben opcions de compres pràcticament diàriament. No descarta gens, però es preocupa a estudiar cas a cas. Al que no dedica ni un minut és a la possibilitat d'obrir el capital a nous socis: "No tenim necessitat". Potser siga perquè el seu deute financer tot just arriba a els 30 milions d'euros i la major part està signada a llarg termini. Una posició que respon a una manera de fer negocis que ve des de lluny: quan Rover compra Alcisa en l'any 1995 ho va fer llençant del patrimoni familiar. Rodríguez Verdugo ho anomena cautela.




Confiança

Rover Alcisa espera un nou cicle inmobiliari

No té plans ni en energia ni en serveis, però l'estructura de Rover Alcisa parla de diversificació: obra pública, residencial, enginyeria i fins i tot desenvolupament de software. Té un peu en el mercat immobiliari i, sense exposar-se a clients privats, també espera treure profit d'aquest negoci.

PREGUNTA.- Els seus resultats de 2009 rebaixen les xifres de 2008. Ha estat un any dur?

RESPOSTA.- Les nostres vendes ronden els 195 milions %[enfront dels 225 milions de 2008] i el Ebitda és de 6 milions. Els marges en l'obra pública són estrets i Rover Alcisa està acompanyant l'ajustament del sector. Quant a l'àrea immobiliària, de bon tros menys pes que l'obra civil, travessa un moment de contenció. Estem enfocats cap a projectes de VPO i la nostra intenció és continuar en aquest camp.

P.- Confia que la construcció segueixi sent el motor de l'economia en el curt i mig termini?

R.- Sense este sector serà molt difícil seixir de la crisi. Rover Alcisa ha segut un grup d'obra civil que també ha apostat per un tipus d'urbanisme i per l'habitatge protegit. Entrem fa cinc anys en el mercat immobiliari, de la mà de Fernando Martín, i ja vam delimitar aleshores la nostra actuació. Vam veure en 2005 que el cicle estava a punt d'esgotar-se i sembla que encertem. El que tinc clar ara és que este País necessita un sector d'habitatge equilibrat que generi ocupació, cobreixca la demanda existent i alimenti a constructors i indústria afí. A la meua empresa no li va la vida en això, però Espanya és capaç d'absorbir 300.000 habitatges a l'any.

P.- Li dirán que va contracorrent.

Rover Alcisa estarà en el pròxim cicle immobiliari. Quan dic això la meua gent s'espanta, però tinc arguments. Quan el negoci estava cremat ningú ho volia veure, començant pels analistes, i va venir la caiguda. Tinc clar que eixirem d'esta crisi i que tornarà a generar-se negoci. L'oferta haurà quedat destruïda i nosaltres coneixem "este mundillo".